Poca estona

Em quedava poca estona per anar a anglès. Un mortífer horari que comença a les 20.30 h i acaba a les 22h. Realment, sona a tortura al dir-ho, però de veritat que patir-ho és el triple de horrible. I promise. No sé en què pensava quan vaig decidir apuntar-m'hi. Bé, suposo que en el fons sóc una persona sensata i sé veure que és necessari, i que si no ho faig ara, mai ho faré. Però això no treu que cada dilluns i dimecres a aquestes hores m'estiri dels cabells per haver decidit treure'm l'advanced. A més, porto tota la tarda davant dels apunts. Bueno, millor dit, passant apunts. Crec que ho porto bé, que aquesta vegada almenys porto al dia dues assignatures de les quatre que tinc. En realitat hauria de comptar tres, doncs genètica is impossible. Però al que anava, que a aquestes hores les meves neurones no sinapten i que tinc una boira important que no em permet pensar amb massa claredat. Demà tinc una exposició. M'he cronometrat a casa aquesta tarda i duro 5 minuts. Davant dels meus companys en duro 3. Veient això realment flipo amb cop d'accelerada vaig quan parlo en públic. Tallo ja. Porto dos posts seguits amb cohesió pèssima, jaja